El dealer bonhomiós ens confia la cama de fusta abans de fugir amb la vespino costa avall. L'extremitat, com sempre , estava en plena gestació . El Tigre calmava els neguits nocturns del baix maresme . I el Tigre de Lloreda inflamava les orelles de les joves eufòriques de la morralleta badalonina amb raonaments xops d'alcohol i purets Reig. Què trobes fosc lector de "L'art de la guerra"?
Errant en el pedregar de la reacció catalana , el nostre tripartitu insomne udola . Mainaders en el purgatori dels peters pan ,maldem alcoholitzats per encertar la punyada . Som el dubte i així aixequem tremoloses estructures , castells sense folre , exposats al setge de les clavagueres . Ho fem, petit buda nostàlgic, tornem a la nit dels vivents morts. Tornem a perdre la raó per unir-nos a la carn qüotidiana.
L'home permet certes efusions i redacta la glosa sota la taula bruta de sucres. En va pensarem que la cordialitat que ens regala és neta de rentadora. Ell ja ha establert els terminis del seu plaer. Nosaltres som figures que s'endrecen a la seva voluntat.
Ens cauen les claus com ferfarcells desmanegats. Hauríem de concloure , perifèric , que ni amb la hipnosi més canalla trobariem els panys del desig , aquesta nit. Començo per on s'acaba .
