el cant del guepard

es pronosticava la feixuguesa dels cossos
sota la simètrica oscil.lació de la uralita.
tot aquest agost gastat en desapendre
sense voluntat ni terme que no trobo
pedassos on refugiar cap germinació
cap insígnia on refrescar el desig
de seguir onejant la figura amputada
em costa tota la moneda que tinsc i més
apamar aquesta esgarrifança quan
em burxa tots els traus
aquest cant del guepard que s'allunya
entre tanta fusta cremada.
Ni els teus ulls m'han donat crèdit
per cluore el desig d'una vegada